L’edifici que allotja l’actual Centre Flassaders és un antic espai industrial reformat a partir de la dècada de 1830, que ha estat recentment condicionat com a centre públic que acull espais d’ús per a la ciutadania.

Vicenç Juan Rosselló, l’iniciador de l’empresa industrial Can Ribas, entrà en contacte amb la viuda d’un menestral teixidor i tintorer (Gabriel Ribas), que era propietari d’un obrador establert a les dependències d’una antiga edificació militar (amb aquesta funció al llarg del segle XVIII).

Vicenç Juan es va cassà amb la filla del propietari, Catalina Ribas, hereva i màxima responsable del negoci familiar a partir d’aquell moment; durant la dècada, emprendrà un procés d’ampliació del taller primitiu (situat a la illeta núm. 82 de la parròquia de Sant Nicolau, amb portals als carrers del Senyal del Peix i Flassaders, i façana posterior al carrer de la Ferreria). Ben aviat, els interessos de Vicenç Juan es dirigiren a comprar els immobles veïns per a, d’aquesta manera, ampliar les instal·lacions fabrils i així poder augmentar la capacitat de producció de l’obrador. Per això, està documentada la compra d’una botiga amb planta baixa, dos pisos i terrat, que reedificà per complet i comunicà amb l’obrador principal. D’aquesta manera, ja l’any 1851, tota la illeta rebia el nom de La Fàbrica de Teixits, la qual cosa ens dóna una idea del creixement que hauria experimentat el dit taller durant aquest període inicial.

Pocs anys després, un important incendi afectà la casa fàbrica, ja notablement engrandida. Vicenç Juan aprofità l’avinentesa per a reconstruir les instal·lacions afectades i millorar la vella edificació. A principis de 1862 sol·licità permís municipal d’obra per a construir un nou buc i regularitzar les façanes dels carrers Flassaders i Ferreria, on s’obriren els portals principals de l’immoble. De fet, en aquell moment l’edifici-fàbrica ja adquirí l’aspecte general que tenia abans de la reforma integral que suposà la creació de l’actual centre cívic. Un altre moment important de la seva configuració com a espai industrial esdevingué l’any 1872, quan les instal·lacions productives foren mecanitzades gràcies a la incorporació d’un giny de vapor, adquirit al fabricant català Miquel Escuder. Es tractava d’una màquina de vapor amb caldera horitzontal, de mitjana pressió i quatre cavalls de potència, comprada per 20.000 rals de billó. Venia a substituir la força animal que fins a aquell moment havia impulsat la fabricació. En aquest primer moment només fou mecanitzada la secció d’acabats, perquè el tissatge fou encara enllestit amb telers manuals durant diversos anys més. Lògicament, el procés de mecanització i modernització fou constant durant els anys d’activitat de la fàbrica que, per altra banda, fou tancada l’any 1964.

El barri de la Gerreria, part del nucli antic de Palma, fou declarat Conjunt Historicoartístic pel Decret de 2 de juliol 1964. Segons la legislació vigent en matèria de patrimoni de l’Estat Espanyol, actualment té la qualificació de Bé d’Interès Cultural, en la seva categoria de Conjunts Històrics (Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol).