Set dones que van marcar el camí de la informàtica
“Tal vegada les dones no som bones per a la lluita física, però sens dubte sobresortim en el maneig del teclat. Hauríem d’entendre la xarxa com l’escola de la vida a la qual moltes de nosaltres no vam anar mai, exposar-nos i treure’ns la por a no ser prou simpàtiques, prou educades, prou fortes, prou guapes, prou intel·ligents o prou el que sigui.”
Jude Milhon
Durant el desenvolupament de la informàtica moltes dones han jugat un paper essencial. Aquestes és el nostre homenatge a set d’elles amb ocasió de Dia de la Nina i la Dona en la Ciència.
- Ada Lovelace, la primera programadora (1815-1852)
A l’Anglaterra victoriana, Ada Lovelace, va trencar amb les convencions socials i es va interessar per la ciència i la tecnologia.
Va idear, amb el seu amic Charles Babbage, el que es reconeix avui com el primer algorisme destinat a ser processat per una màquina. Va saber preveure la capacitat dels ordinadors per a anar més enllà dels càlculs matemàtics.
La dibuixant Sydney Pàdua imagina les aventures d’Ada en les seves historietes The thrilling adventures of Lovelace and Babbage.
- Hedy Lamarr, precursora del Wifi i el Bluetooth (1914-2000)
Va treballar com actriu i productora de cinema. Figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood. Tot i que Lamarr no tenia formació científica i era principalment autodidacta, va treballar en el seu temps lliure en diverses aficions i invents.
Durant la Segona Guerra Mundial va patentar una versió primerenca de comunicació d’espectre ampliat, que és part de la base de tecnologies sense fils com el Bluetooth i el Wifi. També patentà un sistema de codificació secreta de transmissions de ràdio de màxima seguretat per tal de guiar els torpedes de les forces navals aliades.
L’àmplia aplicació de les seves invencions no va ser reconeguda fins més tard.
- Jude Milhon, creadora del cypherpunk (1939-2003)
Jude Milhon, més coneguda pel seu pseudònim Saint Jude, era una famosa hacker i defensora dels drets personals en Internet. Va ser l’autora del terme i fundadora de l’associació Cypherpunk.
Era una defensora del plaer de jugar amb la tecnologia, i animava a les dones a accedir a Internet. Va participar tan activament en pro dels drets civils, que va ser empresonada en diverses ocasions per desobediència. Va lluitar per la defensa d’una xarxa pública quan internet estava en mans de molt pocs (militars dels Estats Units, i un reduït nombre d’universitats i instituts de recerca).
- Ángela Ruiz Robles (1895-1975)
Va anticipar el llibre electrònic en els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola.
Desitjava facilitar l’aprenentatge a l’alumnat, volia reduir el pes de les carteres i tenia la convicció que era necessari transformar l’educació tradicional basada en la memorística cap a l’ensenyament interactiu i raonat. Per això va idear un nou format de llibre mecànic.
Doña Angelita, com era coneguda, va arribar a patentar la seva enciclopèdia mecànica, i el ministeri d’educació va donar la seva aprovació per al seu ús a les aules, però mai va aconseguir finançament per a arribar a fabricar-la.
Podem escoltar-la defensant el seu projecte.
- Dorothy Vaughan (1910-2008)
Va ser una matemàtica que treballava com a professora quan l’exèrcit dels Estats Units va començar a reclutar dones matemàtiques per millorar els càlculs de les trajectòries aèries dels avions militars i, un cop acavada la guerra, de les naus espacials.
Es creà un grup majoritàriament de dones negres matemàtiques que feien càlculs manuals i que es trobaven separades de les dones blanques i eren obligades a utilitzar menjadors i lavabos separats. Vaughan es va convertir en una defensora del seu grup i denuncià la situació de segregació que vivien fins que conseguiren abolir-la.
Vaughan es va adonar que aquestes “calculadores humanes” serien reemplaçades per màquines en poc temps. Com a solució, es va convertir en una experta programadora de FORTRAN i va ensenyar als seus companys a estar preparats per a la transició que s’havia de donar.
El 2017 es va estrenar la pel·lícula Hidden Figures on Dorothy Waughan és una de les protagonistes junt amb Katherine Johnson i Mary Jackson, companyes seves a la NASA.
- Grace Murray Hopper (1906-1992)
Ha passat a la Història de la informàtica com la inventora del llenguatge de programació COBOL. Va conceptualitzar la idea de tenir llenguatges computacionals que fossin independents de les màquines (és a dir, que es poguessin usar en múltiples equips).
També se li atribueix haver popularitzat el terme debugging per a corregir errors ja que, quan treballava a Harvard, va haver de llevar un insecte (en anglès bug) que s’havia embussat en una computadora.
Científica, matemàtica i militar amb grau d’almirall en l’exèrcit estatunidenc, va ser molt influent en les Forces Armades i en moltes empreses, dominades per homes.
- Carol Shaw (1955)
Pionera de la indústria del videojoc i una de les primeres dones desenvolupadores en la història. Abans de finalitzar els seus estudis d’Enginyeria Elèctrica i Ciències de la Computació, l’empresa Atari la va reclutar per treballar com a dissenyadora de videojocs, i va exercir la labor d’Enginyera microprocesadora de programari.
Tamé treballà a Activision i a Tàndem fins al 1990, any en el qual va decidir jubilar-se per iniciar una nova etapa com a voluntària en diferents organitzacions, incloent-hi entre elles la seva faceta com a professora voluntària en l’Institut Foresight.
Carol Shaw va donar la seva col·lecció d’artefactes de desenvolupament al museu del joc The Strong National Museum of Play (Rochester, Nova York). En aquesta col·lecció s’inclouen cartutxos, esquemes de disseny i codis font escrits en paper.
